“Amb aquest projecte hem posat Konvent al límit”. Així s’expressa Elsa Guerra quan parla de Creença (Belief), el projecte que Konvent, juntament amb Void Projects, ha impulsat i amb el qual ha aconseguit reunir 50 artistes de tot el món i de disciplines diverses a Cal Rosal. Capitanejats per Axel Void i Charlotte Pyatt, tots els participants treballen en els seus projectes, a la vegada que conviuen i comparteixen taller, motivació, idees, coneixement i l’experiència amb tota la resta durant dos mesos. El resultat d’aquesta convivència culminarà en una exposició els dies 31 d’agost, 1 i 2 de setembre.

Endegar aquest projecte sempre havia estat al cap de Guerra. Tot va començar a Miami, on va conèixer Void ara fa 6 o 7 anys. Al cap d’un temps es van tornar a trobar a Barcelona i va proposar-li fer uns dies de residència a Konvent. Allà, va ser quan tots dos van veure que era el lloc ideal: “És confortable, ja hi ha una comunitat i està ben organitzat. És un bon lloc per treballar i m’agrada la idea de reutilitzar espais religiosos, que ja tenen la creença”, explica Void.

I és aquesta l’única premissa amb què treballen els pintors, escultors, artistes d’instal·lacions i de vídeo que en formen part: reflexionar sobre el concepte de creença. Partint de les convencions socials i obviant-la com a dogma. La tria del tema, Void l’explica així: “Vaig triar belief perquè penso que menys és més. Vaig tractar de sintetitzar i el primer que et ve al cap és religió i el que hi ha més enllà. Però creença no és només un apropament religiós, sinó també personal i epistemològic; fins i tot la paraula, què és creure qualsevol cosa.

Després es van seleccionar els artistes. “Una barreja, un experiment o un joc”. Així ho defineix Void, que ho compara amb un menjar: “Sovint, menys components és millor, però en aquest cas vaig optar per convidar aquella gent que no només el seu treball és bo sinó que també són bona gent”. Per tant, a banda de les obres, també hi havia una altra condició: que no destorbessin la pau creativa de què volien dotar Creença.

Pyatt, productora de Void Projects, ressalta la llibertat que els donen a l’hora de fer el que vulguin quan els vingui de gust, ja que creu que una habitació plena de gent provoca un intercanvi d’idees i d’energia que els encoratja a ser millors.

“Una manca de retorn honest”

A banda de fer peces bones i potents, un altre dels objectius dels coordinadors és construir un criteri per a l’art urbà. La voluntat de Void Projects és crear xarxes perquè els artistes es coneguin i puguin saber cap a on van “per ser arquitectes del seu destí”. Una de les crítiques que posa Void sobre la taula és que els creadors actuals s’atenen massa als m’agrades i seguidors de les xarxes socials, fet que provoca “una manca de retorn honest”. “El problema són dos: un, que la feina no millora perquè aconseguir m’agrades no està relacionat amb la qualitat de la feina; i dos, que hi ha molta gent que es queda enrere”. Per això, Creença també pretén posar de costat artistes menys populars amb d’altres que tenen una visibilitat important.

Elsa Guerra, responsable i participant del projecte, també en fa una lectura similar però amb la vista posada als participants del territori: “La filosofia és barrejar artistes amb molt reconeixement amb d’altres que tenen qualitat però que no en tenen tant”. Això també afavoreix el creixements dels participants locals, perquè volen estar a l’alçada.

Per la seva banda, Pep Espelt, un dels caps visibles del Konvent, veu el pòsit que deixaran els artistes internacionals i ho relaciona amb el romànic que hi ha a la zona. “Ho veig molt similar però molts segles després. Aquí, la gent de Miami agafa el que està passant al món i també t’ho passa pel Berguedà”, relata.

Sobre com s’ha anat desenvolupant i els resultats que n’esperen, Pyatt explica que la seva tasca és la de traslladar les idees de Void a la realitat. I en aquesta ocasió, apunta emocionada que “no havia ni arribat a considerar l’intercanvi que està tenint lloc aquí”. Per la seva banda, la ment pensant del projecte “era una mica escèptic i estava preparat perquè fos una bona experiència: farem algunes pintures i poc més…”. Però les setmanes de feina li han acabat insuflant ambició. “Ara m’adono que no només estava al meu cap, sinó que la gent realment ho volia i ho necessitava”, afirma Void, assegurant que “la idea ha excedit les seves expectatives”.

“Un abans i després” per a Konvent

Més enllà, des de Konvent tenen clar que aquest projecte els suposarà “un abans i un després”. Per una banda, una millora de l’espai expositiu, que s’obrirà a nous emplaçaments. El fet que la cinquantena d’artistes hagin tingut total llibertat per treballar on volguessin, ha convertit la colònia del segle XIX en una gran obra d’art en si mateixa. “Per als artistes és una oportunitat, ja no només pel ressò que pot arribar a tenir per a ells, sinó pel fet de conviure”, concreta Espelt, tot ressaltant que es creen debats entre artistes a qualsevol hora i lloc.

I per l’altra, perquè Konvent fa temps que treballa en la direcció d’acabar amb les exposicions i centrar-se més en els processos d’experimentació. “Les exposicions ja no interessen i l’any passat ja vam fer algunes píndoles en aquesta direcció”, apunta Espelt, posant com a exemple el que ha passat durant aquests dos mesos. “La gent veurà el resultat el cap de setmana de l’exposició, però han passat moltes altres coses que donen fruits per als propis artistes”, afegeix Guerra, remarcant aquesta voluntat de convertir-se en un lloc de creació més que de mostra.

I divendres arribarà la culminació d’aquests dos mesos de feina. Tots els racons de la colònia de Cal Rosal s’ompliran per donar vida a una gran exposició que comptarà amb quadres, instal·lacions i perfomances que hauran preparat els 50 artistes. Espelt, per últim, ressalta la precarietat i la manca de diners en la cultura d’aquest país. “Queda claríssim que a Catalunya o a l’Estat no hi ha un sistema per moure cultura interessant. A nivell artístic patim les conseqüències d’aquesta manca, però ens en sortirem”. Un exemple de si se n’han sortit o no, serà visitar una exposició a la qual, a banda de diners, no li faltarà de res.